SETEMBRE: PREPARACIÓ DE L’HORT
3. Amb l’ajut d’un plantador per poder fer
un forat, omplim l’hort amb els forats i
fiquem les llavors d’allò que volem plantar.
_________________________________________________________________________________
OCTUBRE: PLANTADA DE FAVES
El
procés seguit va ser el següent:
1. Remoure amb l’ajut de les
aixades la terra excavant tant profund com ens permetien les nostres forces.
Aquesta feina la van realitzar 2 setmanes abans, a fi i efecte que la terra
agafés oxigen.
2. Dues setmanes després, van agafar el rasclet i van aplanar el terra que havien aixecat 2 setmanes abans per fer-ho el més pla possible per fer els solcs.
4. A continuació, comencen a fer
forats amb l’aclotador o plantador que tenim a l’hort, una mena de punxó que es
clava al terra per poder realitzar un forat bastant profund perquè la fava
pugui germinar i créixer.
5. Després vam col·locar les
llavors als seus respectius forats.
6. Per finalitzar les vam tapar bé i les vam regar amb la mànega, d’aquesta manera totes tenen aigua per poder germinar i créixer.
_________________________________________________________________________________
NOVEMBRE: ADOBAMENT DELS ESPAIS VERDS ESCOLARS AMB COMPOST I MULCHING
A començament de curs els alumnes de primer de la ESO,
amb el compost que ens arriba d’Agenda 21 ( 250 litres de volum ), juntament
amb el que obtenim als nostres tres compostadors, l’escampen pel nostres espais
verds, a fi i efecte de que els vegetals que plantarem al llarg del curs tinguin
l’aliment suficient per créixer amb més vigor i força. El compost, són residus
que obtenim de la nostra cuina i del nostre hort , es a dir matèria orgànica,
que per l’acció dels descomponedors ( bacteris, fongs i insectes principalment
), aconseguint transformar-la en matèria inorgànica i així tancar el cicle de
la matèria, com molt bé saben els alumnes de l’ESO. També ens arriba mulching,
que són restes triturats de la poda d’arbustos i arbres que es col·loca sobre
el mantell de terra i serveix per evitar la pèrdua d’aigua i amb el temps com a
adob, a mesura que es va transformant en matèria inorgànica.
_________________________________________________________________________________
NOVEMBRE: PLANTADA D’ENCIAMS
Primerament els alumnes de
4t d'ESO van preparar el terreny, que prèviament havien remogut a fi i efecte d’oxigenar-lo i aconseguir
barrejar la terra antiga amb la terra procedent del compostador per fer-ho més
homogeni, tot seguit, la setmana següent, van fer els solcs, van fer diferents
forats separats un pam l’un de l’altre per ficar els plantons de les diferents
varietats d'enciam que van comprar a un hortolà d’horta. Després de realitzar
aquest procés, van regar els solcs perquè així els enciams poguessin començar a
arrelar i créixer.
Uns mesos després els
enciams van començar a créixer i vam poder apreciar diverses varietats
d'enciams, els resultats els podem veure a les següents imatges:
_________________________________________________________________________________
NOVEMBRE: GERMINADORS D'ARBRES
Durant
l'estació de la tardor, la gran majoria d'arbres i arbustos donen els seus
fruits i per tant les llavors. Els alumnes, s'encarreguen de portar al centre
totes aquelles llavors principalment d'arbres, que entre tots ens encarreguen
d'identificar i que posteriorment plantarem en els recipients construïts amb
ampolles d'aigua reciclades a les papereres grogues del nostre centre. Aquests
recipients, tenen molts avantatges:
1. són econòmics, no ens costen
res.
2. els hi donen un segon ús i
per tant contribuïm a la reutilització.
3. generem menys residus ( els
agafem des contenidors grocs repartits pel nostre centre ).
4. perdem poca quantitat d'aigua
per evaporació ja que tenen un dipòsit hermètic a sota per recollir l'excés
d'aigua del reg .
5. ajudem a mantenir sempre que
hi hagi aigua al recipient de sota la humitat del terra, fet que ajuda al
creixement del vegetal.
6. permet espair molt els regs,
sempre i quan hi hagi aigua al recipient de sota.
La construcció dels mencionats recipients, es detallen a continuació,
mitjançant unes fotografies:
_________________________________________________________________________________
TOT EL CURS: COMPOSTADOR
El 2009 es va inaugurar el compostador per reduir els
residus generats al menjador de la cuina, i aprofitar les restes de la poda
provinents dels espais verds del nostre centre. El manteniment del compostador
corre a carrac als alumnes de la ESO.
Dos cops a la setmana hi ha uns encarregats que van a
la cuina a recollir restes vegetals que han sobrat, que s’han caigut a terra,
etc, també aprofitem restes de matèria orgànica que hi ha a l’hort, al barranc
mediterrani i quan a la tardor-hivern poden els arbres de l’escola, agafen les
restes, les trenquen per reduir la mida i les aboquen al compostador.
Els descomponedors transformen la matèria orgànica morta o en
descomposició i la transformen en matèria inorgànica que tornaran a aprofitar
els productors (organismes fotosintetitzadors com els vegetals ) que d’aquesta
manera es tanca el cicle de la matèria, i aquesta torna a estar disponible a la
cadena alimentària. Els descomponedors més coneguts són els bacteris, fongs i insectes ( molt abundants
els porquets de Sant Antoni ).Depenent de la temperatura i de la humitat ( en
una de les fotografies, es pot veure que hi ha un termòmetre per prendre la Tª
), el procés de descomposició de la matèria orgànica en inorgànica, serà més o
menys ràpid. Aquesta matèria que rep el nom de compost, serà utilitzada com
adob del nostre hort.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
_____________________________________________________________________
NOVEMBRE: PLANTADA DE PINS
Els
alumnes de 2n i 4t d’ESO, cada any quan
comença la tardor, s'encarreguen de plantar llavors recollides per l'entorn del
parc natural de Collserola, en ampolles de plàstic recollides del reciclatge
escolar. El primer objectiu d'aquesta iniciativa, és didàctic, com a eina
d'estudi dintre de l'assignatura de naturals, especialment al primer cicle de
l'ESO, estudiem conceptes com la taxonomia, la nomenclatura binomial, la
diversitat d'espècies vegetals així com el seu diferent desenvolupament i
creixement. També, aprofitem la plantació per repartir els
arbres germinats d'aquestes llavors al final de curs a tots aquells alumnes que
es comprometin a cuidar-lo i així
contribuir a fer més verd el nostre barri. Enguany, van plantar llavors de diferents espècies: pi pinyoner ( Pinus pinea ), alzina ( Quercus
ilex ), roure martinenc ( Quercus pubescens ), garrofer (
Ceratonia siliqua ), ginkgo ( Ginkgo biloba ) i til·ler ( Tilia platyphyllos ).
_____________________________________________________________________
NOVEMBRE: PLANTADA D'ARBRES AMB P-3
Els
alumnes de 2n i 3r d’ESO van explicar i ajudar a plantar llavors de diferents
arbres mediterranis al alumnes de P-3 que han arribat nous a l’escola. Les van
plantar en unes ampolles de plàstic
reciclades dels residus generats per la comunitat escolar. La elaboració la van
realitzar ells, cada alumne de P-3 tenía una ampolla retallada, la van omplir
amb terra del compostador, posteriorment van introduir la llavor i per últim la
van regar amb la regadora. Els alumnes de P-3 s’encarregaran al llarg del curs
de mantenir vius els arbres i veure el seu creixement i al final del curs se
l’enduran a casa com a record de la seva arribada al nostre centre.
_____________________________________________________________________
DESEMBRE: RÈTOLS DE PEDRA
Aquesta iniciativa consisteix en
l'elaboració de rètols per a les nostres àrees verdes escolars: l’hort urbà, el
nostre petit barranc mediterrani i els parterres varis que tenim escampats pel
nostre centre.
En les plantes típiques de l'àrea
mediterrània que disposem, hem posat el seu nom en: català, castellà i en nom
cientific, la nomenclatura binomial creada per Carl Von Linné. Aquesta
iniciativa forma part del projecte triennal de l’escola, el tema principal del
qual és l’hort i els seus espais verds. D’aquesta manera, volem millorar
l’aspecte dels nostres espais verds , fent-los més atractius i didàctics.
Els rètols estan fabricats sense cap despesa
econòmica ja que es tracta de pedres provinents de la platja i de la muntanya
que ha portat l’alumnat. També hem fet servir restes de pintura, fustes i xarxa
metàl·lica del manteniment del nostre centre. Aquí teniu algunes imatges del
resultat.
_____________________________________________________________________
DESEMBRE/GENER: PODA ARBRES I ARBUSTOS
Cada
curs avançada ja la tardor i a començaments de l'hivern, els alumnes i el Rafa
( responsable de manteniment de l'escola ), ens encarreguen de podar els
nostres arbres i arbustos. D'aquesta manera aconseguim :
1. Fer que els arbres i arbustos
no tinguin un creixement desigual.
2. Netegem els mateixos de
branques i fulles seques o mortes.
3. Els preparem per que en arribar
la primavera, puguin créixer amb més vigor i força.
_________________________________________________________________________________
FEBRER: ARBRES (BARRANC
MEDITERRANI)
Fa cinc anys, a iniciativa de la comissió d'Agenda 21
escolar del nostre centre formada per alumnes i professors, ens van decidir a
aprofitar, un espai molt abrupte i sense cap ús, que hi ha darrera del pati gran per el col·legi per fer un BARRANC MEDITERRANI, i
el van omplir de plantes ( arbres i arbustos ) típiques del bosc mediterrani.
Van plantar alzines, pins, llentiscles, oliveres, cirerers d'arboç, roures,
etc... a un espai que estava abandondonat dintre del nostre centre per la seva
difícil accesibilitat. Actualment, es un barranc ple de vegetació, i de aquí ve
el seu nom, BARRANC MEDITERRANI.
_________________________________________________________________________________
MARÇ: COLLITA D’ENCIAMS
Després
de tres mesos i mig després d’haver fet la plantació d’enciams, aquests ja han
crescut prou com per poder-los collir. Cal afegir que no totes les varietats
creixen per igual, així podem afirmar que les varietats, "cabdells de Tudela"
i la varietat "fulla llarga", almenys al nostre hort, són les
varietats que millor es donen.
Amb els enciams recollits, fent un sorteig per tal de
repartir-los entre els alumnes d’un curs, també valorem el seu interès i
treball en el creixement dels mateixos. Una vegada plantats, la cura i
manteniment s’acostuma a fer durant l’horari del pati per part d’aquells
alumnes que ho vulguin fer de manera voluntària
_________________________________________________________________________________
ABRIL: RETIRADA DE FAVES
Els
alumnes de l’ ESO vam retirar les faves de l’hort, quan aquestes ja eren òptimes pel consum , amb l’ajut de les
aixades i el rasclet. Tota la matèria orgànica generada, anirà a omplir el
nostre compostador per amb l’ajut dels
descomponedors transformar-se en
matèria inorgànica i així tancar el cicle de la matèria tal i com ens han
explicat moltes vegades a l’assignatura de naturals.
Cal
afegir que les faves, els pèsols, els porros, les cebes, les colls i els
enciams, són les espècies hortícoles més adients per plantar a començament de
curs, allà pel més de d’octubre.
Aprofitem per recordar que dintre d’aquest mateix blog, tenim una cronologia de les faves plantades a l’any 2009, on van començar la plantada el 27 de novembre i les van recollir un 29 d’abril, es a dir en 5 mesos, aquestes plantes herbàcies, completen el seu cicle vital.
_____________________________________________________________________
ABRIL: GERMINACIÓ D'ARBRES
Després d'haver plantat les llavors
dels diferents arbres i arbustos a la tardor, a mesura que avança el curs
escolar anem veiem com aquestes van germinant mica en mica i a diferent
velocitat. Així, hem pogut comprovar com les llavors que primer broten, són les
de del pi pinyoner (Pinus pinea), que
en 30-45 dies ja surten seguides per les de garrofer (Ceratonia siliqua ). Les dues tenen en comú que
tenen l'embrió envoltat de poca substància nutritiva, es a dir l'albumen, a diferència
de les llavors d'alzina ( Quercus ilex
), alzina surera ( Quercus suber ),
garric ( Quercus coccifera ) i roure
martinenc ( Quercus pubescens ), tots ells de la família de les Quercínies que triguen entre 3 i 4 mesos en germinar, i
que tenen molta més quantitat d'albumen. Les darreres en germinar. han estat
les de ginkgo ( Ginkgo biloba ), que
tenen un tegument protegint l'embrió força dur i que triga més temps en deixar
que aquest es desenvolupi.
ABRIL/ MAIG: PLANTADA D'HORTALISSES DE PRIMAVERA
Quan els dies es van fent més llargs, es a dir a punt d'entrar la primavera, els encarregats de la plantada d'hortalisses al nostre hort urbà, passa dels alumnes de l'ESO als alumnes d'EP, que comencen a plantar als germinadors, diferents espècies, entre les que destaquen: tomàquets, cogombres, carbassó, mongetes i maduixots ( enguany també hem provat la carbassa), així tenen una visió de les hortalisses més comuns que poden trobar i menjar a totes i cadascuna de les fruiteries que tenim a la nostra vora.
Tot
el manteniment de les mateixes, corre a càrrec d'EP, que s'ho reparteixen per
cicles i una vegada finalitzat el seu creixement, les recullen i les
reparteixen entre els alumnes igual que es fa a l'ESO. La finalitat d'aquesta activitat és triple:
1. 1. Didàctica per estudiar in
situ el creixement dels vegetals i així
poder veure el seu desenvolupament a mesura que el reguem.
2. 2. Lúdica, a tots els hi agrada
molt agafar la regadora i regar-les.
3. 3.Saludable, perquè aprofitem
per explicar els avantatges des del punt de vista de la salut que tenen aquests
aliments, que és força curiós, però hi ha molts alumnes que desconeixen i per
tant es de suposar que no han menjat mai.
4. 4. Crea hàbits, des del curs passat, a iniciativa de 5è d'EP,
hem creat el FRUIT'S DAY, que consisteix en portar fruita tots els dijous a
l'esmorzar que porten a l'escola.
La darrera setmana d'escola, abans de començar les vacances d'estiu, els professors d'EP, recullen els fruits que hagin madurat i els reparteixen entre els alumnes dels diferents cursos.
_________________________________________________________________________________
JUNY: REGAL ARBRES 4t ESO/ P-3
