Una de les hortalisses plantades
any darrere any al nostre hort escolar quan tornem a l’escola allà pel mes d’octubre, són les faves. A part de ser un cultiu típic de tardor que necessita
poc manteniment i poc reg, són molt productives pel que fa a la quantitat de fruits que donen. Les faves tenen una
propietat que només tenen les plantes que pertanyen a la família de les fabàcies o lleguminoses: és la capacitat d’establir una relació de simbiosi entre els
bacteris del gènere Rhizobium i les seves arrels, que fan un procés molt peculiar. Els bacteris d’aquests gènere viuen als nòduls de les arrels de
les faves (mirar fotografies) que agafen i fixen el nitrogen de l’aire (estat gasos) al terra, fet que permet tenir N2
(dissolt amb els nutrients del terra) al sòl. Convé recordar que el N2
és el principal
nutrient en el creixement de qualsevol espècie del Regne Vegetal.
Aquesta relació entre 2 espècies diferents on les
dues obtenen un benefici, s'anomena simbiosi.
El bacteri Rhizobium que viu al terra, en
trobar una arrel d'una lleguminosa adequada,
penetra fins al centre d’uns nòduls situats a les arrels
i es forma una pilota visible exteriorment. El bacteri dóna nitrogen assimilable
per a la planta i a canvi rep protecció, glúcids, proteïnes i oxigen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario