FENOLOGIA DEL NOSTRE HORT ESCOLAR

SETEMBRE:   PREPARACIÓ DE L’HORT    

  1.  Amb les aixades els alumnes retiren les males herbes i les plantes vives del curs passat, i remouen el terra amb la finalitat d’oxigenar-lo

2.  Dues setmanes després amb el rastell repartim la terra uniformement, per a continuació fer els solcs per plantar les llavors.

3. Amb l’ajut d’un plantador per poder fer un forat, omplim l’hort amb els  forats i fiquem les llavors d’allò que volem plantar.

_________________________________________________________________________________

OCTUBRE: PLANTADA DE FAVES

Els alumnes de 1r d’ESO dintre del projecte del nostre hort escolar, van plantar la segona setmana d’octubre  faves, enguany de la varietat “muchamiel”.

El procés seguit va ser el següent:

1.     Remoure amb l’ajut de les aixades la terra excavant tant profund com ens permetien les nostres forces. Aquesta feina la van realitzar 2 setmanes abans, a fi i efecte que la terra agafés oxigen.

2.      Dues setmanes després, van agafar el rasclet i van aplanar el terra que havien aixecat 2 setmanes abans per fer-ho el més pla possible per fer els solcs.

 3.     Realització dels solcs amb les aixades, on posteriorment dipositarem les llavors de les faves. Deixem aproximadament una separació d’un pam i mig entre solc i solc. 

4.     A continuació, comencen a fer forats amb l’aclotador o plantador que tenim a l’hort, una mena de punxó que es clava al terra per poder realitzar un forat bastant profund perquè la fava pugui germinar i créixer. 

5.     Després vam col·locar les llavors als seus respectius forats. 

6.   Per finalitzar  les vam tapar bé i les vam regar amb la mànega, d’aquesta manera totes tenen aigua per poder germinar i créixer.

 

_________________________________________________________________________________

NOVEMBRE: ADOBAMENT DELS  ESPAIS VERDS ESCOLARS AMB COMPOST I MULCHING

A començament de curs els alumnes de primer de la ESO, amb el compost que ens arriba d’Agenda 21 ( 250 litres de volum ), juntament amb el que obtenim als nostres tres compostadors, l’escampen pel nostres espais verds, a fi i efecte de que els vegetals que plantarem al llarg del curs tinguin l’aliment suficient per créixer amb més vigor i força. El compost, són residus que obtenim de la nostra cuina i del nostre hort , es a dir matèria orgànica, que per l’acció dels descomponedors ( bacteris, fongs i insectes principalment ), aconseguint transformar-la en matèria inorgànica i així tancar el cicle de la matèria, com molt bé saben els alumnes de l’ESO. També ens arriba mulching, que són restes triturats de la poda d’arbustos i arbres que es col·loca sobre el mantell de terra i serveix per evitar la pèrdua d’aigua i amb el temps com a adob, a mesura que es va transformant en matèria inorgànica.

_________________________________________________________________________________

NOVEMBRE:  PLANTADA D’ENCIAMS 

Primerament els alumnes de 4t d'ESO van preparar el terreny, que prèviament havien remogut  a fi i efecte d’oxigenar-lo i aconseguir barrejar la terra antiga amb la terra procedent del compostador per fer-ho més homogeni, tot seguit, la setmana següent, van fer els solcs, van fer diferents forats separats un pam l’un de l’altre per ficar els plantons de les diferents varietats d'enciam que van comprar a un hortolà d’horta. Després de realitzar aquest procés, van regar els solcs perquè així els enciams poguessin començar a arrelar i créixer.

Uns mesos després els enciams van començar a créixer i vam poder apreciar diverses varietats d'enciams, els resultats els podem veure a les següents imatges:

_________________________________________________________________________________

NOVEMBRE: GERMINADORS D'ARBRES

Durant l'estació de la tardor, la gran majoria d'arbres i arbustos donen els seus fruits i per tant les llavors. Els alumnes, s'encarreguen de portar al centre totes aquelles llavors principalment d'arbres, que entre tots ens encarreguen d'identificar i que posteriorment plantarem en els recipients construïts amb ampolles d'aigua reciclades a les papereres grogues del nostre centre. Aquests recipients, tenen  molts avantatges:

1.     són econòmics, no ens costen res.

2.     els hi donen un segon ús i per tant contribuïm a la reutilització.

3.     generem menys residus ( els agafem des contenidors grocs repartits pel nostre centre ).

4.     perdem poca quantitat d'aigua per evaporació ja que tenen un dipòsit hermètic a sota per recollir l'excés d'aigua del reg .

5.     ajudem a mantenir sempre que hi hagi aigua al recipient de sota la humitat del terra, fet que ajuda al creixement del vegetal.

6.     permet espair molt els regs, sempre i quan hi hagi aigua al recipient de sota.

La construcció dels mencionats recipients, es detallen a continuació, mitjançant unes fotografies:

_________________________________________________________________________________

TOT EL CURS: COMPOSTADOR

El 2009 es va inaugurar el compostador per reduir els residus generats al menjador de la cuina, i aprofitar les restes de la poda provinents dels espais verds del nostre centre. El manteniment del compostador corre  a carrac als alumnes de la ESO.

Dos cops a la setmana hi ha uns encarregats que van a la cuina a recollir restes vegetals que han sobrat, que s’han caigut a terra, etc, també aprofitem restes de matèria orgànica que hi ha a l’hort, al barranc mediterrani i quan a la tardor-hivern poden els arbres de l’escola, agafen les restes, les trenquen per reduir la mida i les aboquen al compostador.

Els descomponedors transformen la matèria orgànica morta o en descomposició i la transformen en matèria inorgànica que tornaran a aprofitar els productors (organismes fotosintetitzadors com els vegetals ) que d’aquesta manera es tanca el cicle de la matèria, i aquesta torna a estar disponible a la cadena alimentària. Els descomponedors més coneguts són els  bacteris, fongs i insectes ( molt abundants els porquets de Sant Antoni ).Depenent de la temperatura i de la humitat ( en una de les fotografies, es pot veure que hi ha un termòmetre per prendre la Tª ), el procés de descomposició de la matèria orgànica en inorgànica, serà més o menys ràpid. Aquesta matèria que rep el nom de compost, serà utilitzada com adob del nostre hort.

_____________________________________________________________________

NOVEMBRE: PLANTADA DE PINS 

Els alumnes de 2n i  4t d’ESO, cada any quan comença la tardor, s'encarreguen de plantar llavors recollides per l'entorn del parc natural de Collserola, en ampolles de plàstic recollides del reciclatge escolar. El primer objectiu d'aquesta iniciativa, és didàctic, com a eina d'estudi dintre de l'assignatura de naturals, especialment al primer cicle de l'ESO, estudiem conceptes com la taxonomia, la nomenclatura binomial, la diversitat d'espècies vegetals així com el seu diferent desenvolupament i creixement.  També,  aprofitem la plantació per repartir els arbres germinats d'aquestes llavors al final de curs a tots aquells alumnes que es comprometin a cuidar-lo  i així contribuir a fer més verd el nostre barri. Enguany, van plantar  llavors de diferents espècies:  pi pinyoner ( Pinus pinea ), alzina ( Quercus ilex ), roure martinenc  ( Quercus pubescens ), garrofer ( Ceratonia siliqua ), ginkgo ( Ginkgo biloba ) i til·ler ( Tilia platyphyllos ).

    

_____________________________________________________________________

NOVEMBRE: PLANTADA D'ARBRES AMB P-3

Els alumnes de 2n i 3r d’ESO van explicar i ajudar a plantar llavors de diferents arbres mediterranis al alumnes de P-3 que han arribat nous a l’escola. Les van plantar en  unes ampolles de plàstic reciclades dels residus generats per la comunitat escolar. La elaboració la van realitzar ells, cada alumne de P-3 tenía una ampolla retallada, la van omplir amb terra del compostador, posteriorment van introduir la llavor i per últim la van regar amb la regadora. Els alumnes de P-3 s’encarregaran al llarg del curs de mantenir vius els arbres i veure el seu creixement i al final del curs se l’enduran a casa com a record de la seva arribada al nostre centre.

_____________________________________________________________________

DESEMBRE: RÈTOLS DE PEDRA 

Aquesta iniciativa consisteix en l'elaboració de rètols per a les nostres àrees verdes escolars: l’hort urbà, el nostre petit barranc mediterrani i els parterres varis que tenim escampats pel nostre centre.

En les plantes típiques de l'àrea mediterrània que disposem, hem posat el seu nom en: català, castellà i en nom cientific, la nomenclatura binomial creada per Carl Von Linné. Aquesta iniciativa forma part del projecte triennal de l’escola, el tema principal del qual és l’hort i els seus espais verds. D’aquesta manera, volem millorar l’aspecte dels nostres espais verds , fent-los més atractius i didàctics.

 Els rètols estan fabricats sense cap despesa econòmica ja que es tracta de pedres provinents de la platja i de la muntanya que ha portat l’alumnat. També hem fet servir restes de pintura, fustes i xarxa metàl·lica del manteniment del nostre centre. Aquí teniu algunes imatges del resultat.

_____________________________________________________________________

DESEMBRE/GENER: PODA ARBRES I ARBUSTOS 

Cada curs avançada ja la tardor i a començaments de l'hivern, els alumnes i el Rafa ( responsable de manteniment de l'escola ), ens encarreguen de podar els nostres arbres i arbustos. D'aquesta manera aconseguim :

       1.     Fer que els arbres i arbustos no tinguin un creixement desigual.

 2.     Netegem els mateixos de branques i fulles seques o mortes.

                      3.     Els preparem per que en arribar la primavera, puguin créixer amb més                           vigor i força.

 _________________________________________________________________________________

FEBRER: ARBRES (BARRANC MEDITERRANI)

Fa cinc anys, a iniciativa de la comissió d'Agenda 21 escolar del nostre centre formada per alumnes i professors, ens van decidir a aprofitar, un espai molt abrupte i sense cap ús,  que hi ha darrera del pati gran per  el col·legi per fer un BARRANC MEDITERRANI, i el van omplir de plantes ( arbres i arbustos ) típiques del bosc mediterrani. Van plantar alzines, pins, llentiscles, oliveres, cirerers d'arboç, roures, etc... a un espai que estava abandondonat dintre del nostre centre per la seva difícil accesibilitat. Actualment, es un barranc ple de vegetació, i de aquí ve el seu nom, BARRANC MEDITERRANI.

_________________________________________________________________________________

MARÇ: COLLITA D’ENCIAMS

Després de tres mesos i mig després d’haver fet la plantació d’enciams, aquests ja han crescut prou com per poder-los collir. Cal afegir que no totes les varietats creixen per igual, així podem afirmar que les varietats, "cabdells de Tudela" i la varietat "fulla llarga", almenys al nostre hort, són les varietats que millor es donen.

Amb els enciams recollits, fent un sorteig per tal de repartir-los entre els alumnes d’un curs, també valorem el seu interès i treball en el creixement dels mateixos. Una vegada plantats, la cura i manteniment s’acostuma a fer durant l’horari del pati per part d’aquells alumnes que ho vulguin fer de manera voluntària

_________________________________________________________________________________

ABRIL: RETIRADA DE FAVES 

Els alumnes de l’ ESO vam retirar les faves de l’hort, quan aquestes ja  eren òptimes pel consum , amb l’ajut de les aixades i el rasclet. Tota la matèria orgànica generada, anirà a omplir el nostre compostador per amb l’ajut dels  descomponedors  transformar-se en matèria inorgànica i així tancar el cicle de la matèria tal i com ens han explicat moltes vegades a l’assignatura de naturals.

Cal afegir que les faves, els pèsols, els porros, les cebes, les colls i els enciams, són les espècies hortícoles més adients per plantar a començament de curs, allà pel més de d’octubre.

Aprofitem per recordar que dintre d’aquest mateix blog, tenim una cronologia de les faves plantades a l’any 2009, on van començar la plantada el 27 de novembre i les van recollir un 29 d’abril, es a dir en 5 mesos, aquestes plantes herbàcies, completen el seu cicle vital. 

_____________________________________________________________________

ABRIL: GERMINACIÓ  D'ARBRES

Després d'haver plantat les llavors dels diferents arbres i arbustos a la tardor, a mesura que avança el curs escolar anem veiem com aquestes van germinant mica en mica i a diferent velocitat. Així, hem pogut comprovar com les llavors que primer broten, són les de del pi pinyoner (Pinus pinea), que en 30-45 dies ja surten seguides per les de garrofer (Ceratonia    siliqua ). Les dues tenen en comú que tenen l'embrió envoltat de poca substància nutritiva, es a dir l'albumen, a diferència de les llavors d'alzina ( Quercus ilex ), alzina surera ( Quercus suber ), garric ( Quercus coccifera ) i roure martinenc  ( Quercus pubescens ), tots ells de la família de les Quercínies  que triguen entre 3 i 4 mesos en germinar, i que tenen molta més quantitat d'albumen. Les darreres en germinar. han estat les de ginkgo ( Ginkgo biloba ), que tenen un tegument protegint l'embrió força dur i que triga més temps en deixar que aquest es desenvolupi.

 _________________________________________________________________________________

 ABRIL/ MAIG: PLANTADA D'HORTALISSES DE PRIMAVERA

 Quan els dies es van fent més llargs, es a dir a punt d'entrar la primavera, els encarregats de la plantada d'hortalisses al nostre hort urbà, passa dels alumnes de l'ESO als alumnes d'EP, que comencen a plantar als germinadors, diferents espècies, entre les que destaquen: tomàquets, cogombres, carbassó, mongetes i maduixots ( enguany també hem provat la carbassa), així tenen una visió de les hortalisses més comuns que poden trobar i menjar a totes i cadascuna de les fruiteries que tenim a la nostra vora.

Tot el manteniment de les mateixes, corre a càrrec d'EP, que s'ho reparteixen per cicles i una vegada finalitzat el seu creixement, les recullen i les reparteixen entre els alumnes igual que es fa a l'ESO. La finalitat d'aquesta  activitat és triple:

1.   1.  Didàctica per estudiar in situ el creixement dels vegetals i  així poder veure el seu desenvolupament a mesura que el reguem.

2.    2. Lúdica, a tots els hi agrada molt agafar la regadora i regar-les.

3.     3.Saludable, perquè aprofitem per explicar els avantatges des del punt de vista de la salut que tenen aquests aliments, que és força curiós, però hi ha molts alumnes que desconeixen i per tant es de suposar que no han menjat mai.

4.     4.  Crea hàbits, des del curs passat, a iniciativa de 5è d'EP, hem creat el FRUIT'S DAY, que consisteix en portar fruita tots els dijous a l'esmorzar que porten a l'escola.

  La darrera setmana d'escola, abans de començar les vacances d'estiu, els professors d'EP, recullen els fruits que hagin madurat i els reparteixen entre els alumnes dels diferents cursos.

_________________________________________________________________________________

JUNY: REGAL ARBRES 4t ESO/ P-3

Com cada any els alumnes de 4t d’ESO, en la festa de comiat dels alumnes, professors i pares que es celebra al teatre de la l’escola, s’emporten un record de la seva estanca al nostre centre en forma d’arbre que porta penjat un CD i un rodoli dedicat pel claustre de professors, plantats a principi de curs, amb llavors de: pins, roures i alzines i enguany hem provat també amb gingkos, alzines sureres i garrofers, garrics i til·lers. Aquestes llavors, són agafades a la tardor per l'entorn del parc natural de Collserola. L'objectiu final es endur-se un record verd de la seva estada al nostre centre amb el compromís de cuidar-lo i veure com va creixem igual que ho farem ells al llarg de la seva vida. Ja sabem que no tothom té el mateix interès i traça per fer créixer l'arbre, però ja han estat uns quants els ex alumnes que 5 o 6 anys després de marxar m'han dit que encara conserven l'arbre i que l'han hagut de trasplantar de test perquè s'havia fet molt gran.

INSTAL·LACIÓ DE 2 CAIXES NIUS ALS ARBRES DEL NOSTRE CENTRE

Des d’aquest any l’Escola Mare de Déu del Coll, formem part d’un projecte anomenat “Projecte Nius”, les hem penjat al pati de primària i al pati de l’olivera (al costat de l’hort). Amb aquest projecte volem aconseguir, que els ocells que volten pels espais verds del nostre recinte les utilitzin per criar. El principal objectiu és obtenir informació sobre quines espècies, on viuen, i quan crien els ocells; és a dir,  la seva fenologia i biologia. Això ens ajudarà a omplir importants buits de coneixement sobre la reproducció de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya i, en especial, d’aquelles que crien al nostre centre. La caixa niu situada al pati de primària està situada a 225º Sud-Est, i la caixa niu del pati de l’olivera està situada a 240º Sud- Est.

*Fenologia: Branca de l'ecologia que estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques.

INSECTES BASTÓ AL VESTÍBUL DE L'EDIFICI DE L'ESO.

A l’escola, hem recreat un hàbitat on hi viuen insectes bastó, per tal de sapiguer com viuen, com es reprodueixen, el seu comportament,etc.

FITXA SISTEMÀTICA:

Tipus: Artròpodes

Subtipus: Hexàpodes

Classe: Insectes

Ordre: Fasmòpters

Família: Dixippidae

Gènere: Carausius

Espècie: Carausius morosus Brunner

MANTENIMENT I CRIA:

Tenim uns encarregats que  cuiden dels insectes bastó( un dia a la setmana canviem l’aigua i el menjar), que tenim situats en un recipient de plàstic als vestíbul de l’entrada de L’ESO.

En el recipient posem un flascó de coll estret amb branques d’heura ( Hedera helix ).

La temperatura més adequada per a una cria d’aquests insectes és de 15ºC fins a 25ºC i la humitat del 60% - 70%.

Estructura del recipient de cria:

REPRODUCCIÓ:

Aquest insectes es reprodueixen asexualment, per parterogènesi o per gamogènesi, són hermafrodites, viuen aproximadament 1 any i als 6 mesos ja poden reproduir-se, la particularitat d’aquest insectes és que la femella impulsa els ous 1 o 2 metres de la seva posició

Posen ous d'un color bru fosc, durs i rodons i proveïts d’un forat anomenat opercle.

ACTIVITAT I COMPORTAMENT:

Aquest insectes són molt tranquils, i quan són molestats es fan el mort, la seva activitat és nocturna. Quan és fa fosc se’ls pot veure com caminen lentament i mengen a les vores de les fulles, podem sentir el soroll de les mandíbules i maxil·les al rosegar.

CATALÈPSIA:

És important explicar que aquest insectes posseeixen una habilitat anomenada catalèpsia:

La catalèpsia és l’estat on l’individu queda rígid amb les potes estretament apropades al cos quan es cauen.

Aquest estat pot durar hores, i l’afavoreixen el fred i un suau moviment sobre una superfície plana, mentre que la calor, l’amoníac o la pressió sobre determinades zones del cos (extremitat de l’abdomen) el fan desaparèixer.

SENSIBILITAT A LA CALOR

Aquest insectes quan estan en l’estat de catalèpsia i s’incorpora la presència de calor, poden activar un apèndix amb la capacitat de posar-se a caminar d’una manera brusca i ràpida.

Es a dir aquests insectes tenen una gran adaptació a la temperatura ja que activen aquest sistema per no cremar-se o morir.

FOTOTROPISME:

Tenen fototropisme positiu, es dirigeixen cap a la llum solar. En el cas que hi hagi llum aquests insectes experimenten estats i accions que, quan no hi ha llum no realitzen.

REGENERACIÓ:

Aquests tipus d’insectes tenen una capacitat de regeneració alta ,però a mesura que el temps passa perden facultats i es més difícil regenerar una pota o qualsevol part del seu cos, normalment es pot observar la regeneració en els insectes més joves, ja que el seu sistema regeneratiu es més nou i eficient.

Un fet curiós en aquests insectes es que quan han de regenerar una de les seves antenes, si el tall a estat lluny de la base de la antena es regenera sense problemes, però si es regenera molt a prop de la base surt una pota enlloc d’una antena!!

CREIXEMENT:

Aquests animals muden aproximadament cada mes i en cada muda poden créixer un centímetre. Tenen sis mudes en total. Els insectes bastó adults viuen durant 6 - 12 mesos.

L’estudi de l’evolució de la longitud del cos de aquests animals demostra que varia de forma discontinua a cada muda ( quan són adults no creixen més ). No totes les parts del cos creixen sempre a mateixa velocitat.

.Segueixen una evolució molt diferent en l’augment de pes en cada muda perquè augmenten de mida i necessiten menjar més. Abans de canviar-se de muda, s’alimenten i l’animal s’aprima una mica per tant, no torna a augmentar el seu pes fins quan hagi canviat la muda i estigui endurida.

ARTICLE FET PER L'ARNAU VILA, PUBLICAT EL 7-2-2014 AL NOTICIARI D'AGENDA 21 ESCOLAR.

Nous rètols pels nostres espais verds

L'Escola Mare de Déu del Coll retola l'hort i les zones verdes del centre per acostar a tothom el coneixement de les plantes i els espais del centre.

A l’Escola Mare de Déu del Coll ha sorgit una nova proposta de la comissió d’Agenda 21. Aquesta iniciativa consisteix en l'elaboració de rètols per a les nostres àrees verdes escolars: l’hort urbà, el nostre petit barranc mediterrani i els parterres varis que tenim escampats pel nostre centre.

En les plantes típiques de l'àrea mediterrània que disposem, hem posat el seu nom en: català, castellà i en la nomenclatura binomial llatina. Aquesta iniciativa forma part del projecte triennal de l’escola, el tema principal del qual és l’hort i els seus espais verds. Aquestes instal•lacions són petites però la nostra iniciativa es ferma i volem millorar l’aspecte verd del nostre centre i l’aire que respirem mitjançant els arbustos i els arbres de l’escola.

Els rètols estan fabricats sense cap despesa econòmica ja que es tracta de pedres de platja i de muntanya que ha portat l’alumnat. També hem fet servir restes de pintura, fustes i xarxa metàl·lica del manteniment del nostre centre. Aquí teniu algunes imatges del resultat.

ENCIAMS AL NOSTRE HORT ESCOLAR

Aquest any, la classe de 1r d’ESO hem plantat diverses varietats d’enciams a l’hort urbà de l’escola. El procés de plantació va ser fácil i han crescut depressa i sense patir l’atac d’altres éssers vius. Un dels objectius d’aquesta activitat és familiaritzar-nos amb la nomenclatura binomial ideada per Carl Von Linné i treballar la taxonomia (ciència que s’encarrega de classificar els éssers vius  per tal de poder-los diferenciar i agrupar), aprofitant que formava part del temari de naturals. També ens ha servit per saber les diferents varietats d’enciams que existeixen al mercat. Els enciams pertanyen al Gènere Lactuca ; espècie sativa. A continuación detallen la taxonomia sencera dels enciams:

TAXONOMIA COMPLETA:                         

• Regne:Plantae     
• Divisió:Magnoliophyta                                                              
• Classe:Magnoliopsida                                                            
• Ordre:Asterales
• Família:Asteraceae                                                          
• Gènere:Lactuca                                                            
• Espècie:sativa

Hi han diferents varietats  d'enciams, tal i com podem observar a les següents fotografies:

VARIETAT CABDELL DE TUDELA

VARIETAT MERAVELLA

VARIETAT ROMANA O FULLA LLARGA

VARIETAT FULLA DE ROURE

VARIETAT TROCADERO

ESCAROLA

DIFERENTS VARIETATS D'ENCIAMS AL NOSTRE HORT

http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php   <-- Agenda 21

RÈTOLS PELS NOSTRES ESPAIS VERDS

Des de l’escola Mare de Déu del Coll, ha sorgit una nova proposta, per part de la comissió  d’Agenda 21. Aquesta iniciativa es basa en fer uns rètols  per a les nostres àrees verdes escolars: l’hort urbà, al nostre petit barranc mediterrani i parterres varis que tenim escampats pel nostre centre..Amb algunes de les plantes típiques del mediterrani que tenim, algunes plantades per nosaltres, altres regalades per vosaltres, hem posat el seu nom en dos idiomes i amb la seva nomenclatura binomial en llatí.

 Aquesta iniciativa entra dintre del projecte triennal de l’escola que té com a tema principal l’hort i els seus espais verds. Aquestes instal·lacions, són petites, però la nostre iniciativa es ferma, i amb un sentit per millorar l’aspecte verd del nostre centre i de l’aire que respirem, gràcies a les plantes, arbustos i arbres de l’escola.

Aquests rètols, estan fets amb materials reutilitzats i biodegradables. (pedres de platja i de la muntanya, restes de pintura i en als rètols de l’hort escolar i al barranc mediterrani, tenen una estructura feta de fusta reutilitzada i amb unes malles metàl·liques també reutilitzades.

 

 

CRIA I MANTENIMENT DEL GRILL DOMÈSTIC A LA NOSTRE ESCOLA

Des d'aquest mes de setembre l'encarregat de manteniment de la nostre escola, el senyor Rafa, ens a construit un terrani per a la cria i estudi del grill domèstic (Acheta domèstica). Els nostres alumnes, dos dies a la setmana, s'ocupen de la cria i cura dels grills.

La seva dieta consisteix en fulles d'enciam, menjar de gossos triturat i cors de pomes i peres.

Des del mes passat hem posat una cambra de cria per poder seguir el seu cicle reproductiu (Ho podeu veure al centre de les imatges). Està format per: 

- Un cristal·litzador que és un element de vidre que consisteix en un recipient de base ampla i poca alçada.

- Cotó Fluix, que el fem servir per absorvir la humitat que li afegim.

- L'humus que és la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica. És molt important perquè ha d'estar lliure d'herbicides i insecticides perquè els ous dels grills es puguin desenvolupar correctament i arribar a l'estat adult.

- Nipagin que és un producte químic amb propietats antifungicides.